CATALUNYA A L’EDAT MITJANA

L'EDAT MITJANA

 

L’edad mitjana és un peíode de 1000 anys que es comprén entre la caiguda d el’imperi Romà fins al descobriment del continent americà. Durant aquest etapa hi ha molta historia: les clases socials es divideixen en dos grans grups: els privilegiats (rei, clero, noblesa, comptes…) i els no privilegiats (pagesos, serfs, artesans…) Peró no acaba aquí, a més a més alguns dels pagesos no tenien cap mena de dret; desde no poder casar-se amb ningú a tenir de pagar per fer qualsevol activitat fora del comú. Tampoc podien sortir de la ciutat. Tot aixó s’anomena feudalisme: les terres del rei donades a un señor feudal, amb el que podía fer el que volguesi. Generalment tenien a un grup de pagesos treballant sense parar pagant imposotos.

A l’edad mitjana, la vida d’un pagès era molt dura i als carrer de la ciutat medieval era encara pitjor: els ciutadans patiens freqüents enfermetats ja que la medicina no estava tan avançada com ara i en aquella época no hi había higiene. Una de les enfermentats que mès morts va causar, va ser La Peste Negra; responsable de milers i milers de morts.

Una de les construccions més importants més importants de la ciutat medieval, era el monestir: un edifici religiós destinat  la plegària on vivien els monjos i feien m¡vida allà. Per sota del papa, l’Esglèsia estava dividida en dos grans branques: el clegat secular que eren els bisbes,  i el clegat regular format per ordres religioses.